A la noia del darrera, la de la publicitat, la vida potser li somriu, a la dona pobre, no. Despès de donar-li 1$ agraït per deixarme fer-li la foto la vaig veure com anava a comprar un suc de fruites i un petit pastís. I una ampolla petita d'aigua amb la que es va rentar la cara i mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada