dilluns, 17 de març del 2008

Ja sóm al Vallès!













Aquí també hem sigut ben rebuts! Qina sort que tenim! (Pero encara amb l'anyorança de les Borges).
Publicat per a

1 comentari:

Magda ha dit...

Cadires que esperen per fer una rotllana d'amistat i amor. Què són tres pisos si saps que allà dalt algú t'espera amb els braços oberts? Cal retornar sempre als origens i en definitiva, com el Vallès no hi ha res

17 de març del 2008, a les 18:29

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)