Per camins d'aigua van els meus peus. Quin cansament, mare. Res no s'acaba en mi i la vida continua. Amb to segur em parlen: "Si no hi ha futur no hi ha present. El passat és demà o és l'ara i aquí." Per camins d'aigua van els meus peus. Quin cansament, mare.
M'agrada, Magda. Josep, fèiem broma amb ta germana, si se't havia emportat la tempesta. Tinc problemes tècnics, potser estigui uns dies més a normalitzar-me.
La tormenta no m'ha emportat pero bastants cotxes, més de 50 embarcacions enfonsades, varios forats al ciment del Paseo Nuevo i una dona de la part vella, pujava en l'ascensor al pis i una ona d'aigua que va entrar per l'escala fa fer pujar l'ascensor fins a dalt! (La dona és a l'hospital)Les destroses són greus i els vells diuen que no havien vist mai cosa com aquesta a Donostia. També hi ha moltes destrosses a Zarautz, Getaria, Orio, Bermeo... i a tota la costa en general.La policía no m'ha deixat acostar-mi més i per aixó les fotos no reflexen ben bé el que ha passat. Pero ha sigut impressionant! Magda, m'agrada el que has escrit al blog, quina enveja poguer escriure així! T'admiro.
4 comentaris:
Per camins d'aigua
van els meus peus.
Quin cansament, mare.
Res no s'acaba en mi
i la vida continua.
Amb to segur em parlen:
"Si no hi ha futur
no hi ha present.
El passat és demà
o és l'ara i aquí."
Per camins d'aigua
van els meus peus.
Quin cansament, mare.
M'agrada, Magda.
Josep, fèiem broma amb ta germana, si se't havia emportat la tempesta.
Tinc problemes tècnics, potser estigui uns dies més a normalitzar-me.
La tormenta no m'ha emportat pero bastants cotxes, més de 50 embarcacions enfonsades, varios forats al ciment del Paseo Nuevo i una dona de la part vella, pujava en l'ascensor al pis i una ona d'aigua que va entrar per l'escala fa fer pujar l'ascensor fins a dalt! (La dona és a l'hospital)Les destroses són greus i els vells diuen que no havien vist mai cosa com aquesta a Donostia. També hi ha moltes destrosses a Zarautz, Getaria, Orio, Bermeo... i a tota la costa en general.La policía no m'ha deixat acostar-mi més i per aixó les fotos no reflexen ben bé el que ha passat. Pero ha sigut impressionant!
Magda, m'agrada el que has escrit al blog, quina enveja poguer escriure així! T'admiro.
La verdad es que sólo escuché por la mañana en el parte que iba a soplar fuerte en el Cantábrico, pero no me imaginé algo tan fuerte.
Y mejor que no te hayan dejado acercar más. Mejor quedar sin fotos más de cerca que quedarnos sin fotografo... Zaindu laguna, y que amaine pronto.
Publica un comentari a l'entrada