Avui he trobat, després d'algunes gestions, a la Daniele. Hem anat a dinar amb l'Scott, Samnang ella i una "amigueta" que diu és la seva cusina. Males noticies! Després de dues hores de dinar i fer la xerradeta no em pogut saber més que un munt de mentides. La cusina no crec que sigui la cusina; les robes i el maquillatge que porten també son bastant suspitoses i quan li he tornat a preguntar l'edad m'ha dit que en tenia 18 anys (l'any passat en tenia 14). En fí, crec que no cal que os expliqui més i que ja ho enteneu prou be. Així són les coses aquí. Jo m'havia fet masses ilusions de que no fos així, pero la realitat es tosuda. Tot i així un brindis per ella! (L'Scott em diu que es normal que amaguin la seva realitat), pero a mí m'hagués agradat més saber la veritat. De tota manera saber la veritat es difícil en aquest món, cada vegada més difícil. O com deia Lacan, quina és la veritat?...(perque jo no la coneixo!). (La única veritat que he pogut saber de ella es l'abraçada que m'ha fet.)
3 comentaris:
Una abraçada, un somriure, una mirada ... Efectivament què és la veritat? L'abraçada hi és, la mirada també i el somriure és perfecte. més veritats?
Son los abrazos y las miradas los que nos ayudan a soportar "las realidades tozudas".
Como ya te dije la primera vez que nos hablaste de Danielle, al menos en tí habrá encontrado a alguien que la ha tratado de un modo diferente, y eso siempre será una luz en medio de cuanto le toque vivir.
Sí, teniu raò, doncs quí soc jo per gaudir de la seva veritat?.Ella m'ha donat el millor, l'abraçada, el somriure i la mirada dolça; realment jo no soc ningú per demanar-li confessió de les coses que no van be a la seva vida.(A vegades soc massa pretenciòs).Una de les meves amigues, Vatey, em deia:"ella te sort doncs ha trovat feina i em els centims que guanyi pot cuidar la seva familia; és una bona noia"! I té raó!!! Nosaltres estem envaits d'una moralitat festigosa i ens creiem que podem jutjar-ho tot. Ningú li demanarà contes a l'home que vagi a fer un "massatge" amb ella, i ens atrevim a jutjar a ella?. No tenim perdó!.
Publica un comentari a l'entrada