

Avui he trobat, després d'algunes gestions, a la Daniele. Hem anat a dinar amb l'Scott, Samnang ella i una "amigueta" que diu és la seva cusina. Males noticies! Després de dues hores de dinar i fer la xerradeta no em pogut saber més que un munt de mentides. La cusina no crec que sigui la cusina; les robes i el maquillatge que porten també son bastant suspitoses i quan li he tornat a preguntar l'edad m'ha dit que en tenia 18 anys (l'any passat en tenia 14). En fí, crec que no cal que os expliqui més i que ja ho enteneu prou be. Així són les coses aquí. Jo m'havia fet masses ilusions de que no fos així, pero la realitat es tosuda. Tot i així un brindis per ella! (L'Scott em diu que es normal que amaguin la seva realitat), pero a mí m'hagués agradat més saber la veritat. De tota manera saber la veritat es difícil en aquest món, cada vegada més difícil. O com deia Lacan, quina és la veritat?...(perque jo no la coneixo!). (La única veritat que he pogut saber de ella es l'abraçada que m'ha fet.)