divendres, 25 de juliol del 2008

Fila que fila...

L'aranyeta penjava del seu fil mentre anava filant un altre.
Publicat per a

1 comentari:

Magda ha dit...

Hola benvolgut!!!!! M'agrada trobar de nou les teves obres. L'aranyeta que pujava la taulada i feia sortir el sol ens ha retornat a tu. Ànims, la lentitud en un món com el nostre on tot va massa de presa és un do. No t'hauré d'ensenyar allò de la paciència asiàtica, oi?

25 de juliol del 2008, a les 19:08

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)