Restes de coleccions d'aquets dies,
pero no os preocupeu que ni han
molts de restes per continuar
"mirant" aquets país; potser tenim
sort abans que un aiguat i vent
com el de Mianmar destrossi tot.
Pobles i gent.
(aquest vespre tinc "party" de festa
d'anniverssari de una de les meves
amigues; la Lin. Demà al matí
agafo l'avió per tornar a Bangkok.
2 comentaris:
Les coses boniques, com les persones que estimem, sembla que ens haurien de durar sempre. S'ha perdut sota les aigües, amb les seves cases i la seva gent, aquell lloc del qual tant se'n parla aquests dies. Fa una setmana no sabia ni que existia. Ara, que tant se'n parla, no sóc capaç d'escriure'n el nom si no el copio. Jo tampoc no el recordo. I jo també, d'aquí a poc, m'hauré oblidat d'aquests fets terribles dels quals tant se'n parla. Sí, aquestes fotos poden apropar-nos-hi. De vegades les coses, les persones, sembla que hagin de durar sempre. De sobte comprenem que fàcil és que se'ns escapin. Però aquestes fotos, aquest país, les persones que estimem, són aquí ara. Aquí, potser deixant unes petites línies a l'entrada anterior de la bonica Begirada. No tinc temps de mirar totes aquestes "restes" amb la intensitat que es mereixen. Però demà encara tindré ulls, hauré de tornar i tornar per donar plaer a la mirada.
Buen viaje de vuelta. Estos días no soy capaz de encontrar el momento para entrar más a menudo y contar algo más, pero ya sabeis que aun asi quedan por ahi mis pisadas de puntillas
Un bico
Publica un comentari a l'entrada