dimarts, 6 de maig del 2008

Bassat mountain (Cambodia)







































































































Una bonica excurssió al matí a Bassat mountain. Els matins fa sol i cal aprofitar-ho. A la tarda..

Publicat per a

2 comentaris:

Magda ha dit...

Sí a les tardes pluja, i no pas poca. La d'avui sembla que molt forta, no ha fet mal? El meu xivato diu que està molt nuvolat però ja no plou ara, tota manera 26 graus de matinada són una temperatura força elevada, i amb la humitat ... tens aire condicionat? Quina diferencia el teu hotel de les casetes del riu ... Però que boniques són, tinc encara les imatges gravades (mentalment) de les que trobàvem per Vietnam, pel Mekog, amb les barquetes. M'agraden aquestes cases senzilles, aixecades ... potser els que hi viuen voldrien canviar-les per unes de totxanes, no ho sé, jo encara recordo els somriures dels que hi vivien, no vull passar-me de innocent bucòlica, segur que s'està millor a l'hotel amb aire condicionat, però continuo dient que com imatge són precioses.

Són les 11 de la nit i hauria d'anar a dormir, he passat per "ho deixarem sense títol" i he vist la Susa i la Dolors. Voldria fer una entrada, però no tinc temps, crec que aquí també és un bon lloc per trobar-nos, en la aespaialitat i l'atemporalitat que potencien aquestes fotografies. Són precioses, però la de la barqueta al mig del riu, amb una persona ..... és extraordinària, és ... fabulosa, preciosa!!

Mentre plou t'entretens a canviar el format de Begirada, pel que veig, una mica força impactant, no? No sabia si m'havia equivocat de lloc .... però ja veig que continuo sent a casa.

Nosaltres hem sortit a caminar una estoneta, petita, encara no una hora. Ara amb el bon temps intentarem fer-ho els dies que puguem. Ara també hi ha cosetes a fer a fora, regar, herbes .... Al matí he anat a Barcelona i he arribat tard i a la tarda m'he liat, no com la Susa, però també em lio. No es pot estar a tot arreu. Demà segurament marxaré de casa a les 7.30 i no tornaré abans de les 10 del vespre. Tinc ganes de fer entrades noves al "sense títol". Tinc fotos de la "sortideta" d'avui. Però no és pot estar a tot arreu per molt atemporals i aespaials que siguem.

No tenia temps per una entrada a l'altra espai, amb fotos i demés. Demà potser tampoc, he vist allà a la Susa i a la Dolors. Sé que també són aquí.

He vingut a mirar les fotos de Begirada. És un bon lloc per estirar els braços i trobar-nos. És tard i m'haig de retirar. Hi sóc.

6 de maig del 2008, a les 23:04
Josep ha dit...

Sí estimada, les cases de fusta al costat del riu, i elevades per quan el riu creix són més bucóliques i fotogèniques pero.... segur que ells voldrien les de pedra, doncs aquestes de fuste i palla se l'es emporta el vent de tant en tant, si no a Mianmar, més de 30.000 motrs per un cicló! Ells voldrien totxo i més seguretat pero...
Efectivament al hotel tinc bon aire acondicionat i del que no fa casi soroll i l'hotel, es fort encara que a fòra s'inundin els carrers per la pluja; al estar al costat del park Wat Phnom, tota l'aigua de la muntanyeta del park cau cap aquí i inunda els carrers, pero cap problema serio apart de no poguer sortir, al menys a peu. M'agrada que hi siguis, doncs si bé tinc moltes mrades al meu blog de molts llocs del món, nomes vosaltres i moltes vegades només tu fas algún comentari. A vegades es una mica frustant, doncs posso un munt de imatges i veig que només tu hi ets, que els altres desapareixen i penso "tanta feina" i només la meva estimada Magda hi és. Però estic molt content de que tu hi siguis i aixó m'anima publicar més i més. Suposso que a tu et passa al mateix. Escrius una estona i no sempre tens la resposta que hom espera. Així es la vida, en general.
He canviat l'entrada perque m'agradaba molt la imatge d'aquest buda, mirant arreu (begirada) i a la vegada amb els ulls tancats, pero amb un somriure, sempre un somriure com fan aquesta gent de per aquí. Nosaltres sempre hem pintat el nostre déu serio, o patint en una creu; penso que els budistes són més intelligents i menys macabres. Al menys la cara del buda reflexa més bondad i compasió que un payo clavat i patint en una creu.
Avui penúltim día a Phnom Penh, doncs demá passat, divendres ja prenc el vol per començar la tornada. Primer cap a Bangkok i el dissabte al vespre l'avió cap a Frankfurt i cap a Bilbo el diumenge.
Vaig a veure si faig algunes fotos més avui, encara que en tinc foses de guardades per anar publicant.
També he estat trevallant a una web que es diu "Digital Camera Magazine", en anglés, doncs fan un concurs mundial de fotos digitals i he enviat de moment una, la del pare Kroem sota la pluja dirigint la manguera d'aigua a un cubell. M'agrada molt aquesta foto i l'he enviat al concurs.
Be, a veure si la gent s'anima una mic i escriu de tant en tant alguna coseta, sino, acabaré envian-te les fotos directament a tu...jejeje. (ojo barra!)

7 de maig del 2008, a les 7:17

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)