Kandal es una provincia al sud-est de Cambodia, tocant a la frontera de Vietnam; de fet, el riu que pasa per Kandal es el Mekong i es el que marca aquesta frontera. Allá, en migd de la selva hi han varies aldeas i en una d'elles hi viu la familia Kroem. Allà hi va neixa la meva amiga Vatey que es diu Kroem Vatey Noun.
El mati a les 8,30 varem sortir del hotel amb una furgoneta de les de dotze persones encara que només erem 6 (Vatey, Chan Tou, Chan Tong, Alin, el xofer i jo). Uns 90 kms. de carretera pero només 40 asfaltats, la resta camí de carro que, al ploure bastant aquets dies, está força enmerdat. El fang s'aseca deseguida quan plou un dia o plou poc, pero si plou cada dia, malament. Així, el xofer ens va deixar a uns 3 kms. de casa Kroem doncs no podia avançar més i...beneits móvils! la Vatey va trucar al seu germà per que em vingués a buscar amb la moto; els altres varen acabar d'arribar a peu.
Al arribar i després dels saludos budistes pertinents (mans juntes en senyal de respecte) la germana i la mare varen prepararnos un gran peixot recent pescat del Mekong a la brassa, arros blanc i un parell de pollastres fregits. No era gaire menjar per tanta gent, pero era molt per casa Kroem! No havien passat ni 20 minuts, que, després de fer algunes fotos als meus amics de la aldea, va començar una forta ventolera,els nubols van esdevenir tot negres i començar a ploure. Primer poquet pero de cop el vent era ja molt fort, vaig veure volar algún abret i la pluja era molt forta!. Les meves amigues tenien por, sobretot, perque després de consultar amb el móvil amb el xofer aquest va dir que el més aconsellable sería quedar-nos a fer nit tots a casa Kroem i esperar que l'endemá el sol axugués una mica la carretera. (Ellas havien d'anar a treballar).
Després d'algunes discussions va parar la forta pluja i només queien gotetes, així doncs varem decidir arriscar-nos a tornar a Phno Penh a la mateixa tarda. Tot era un basal d'aigua intransitable!. El germá de la Vatey em va agafar i amb la moto em va portar com va poder fins on esperava el xofer, uns 3 kilometres, enmig del fang, conduint amb els peus a terra com si fos una pista de gel, doncs rlliscaba igual. No varem caure ni una vegada! Les noies que anaven a peu sí que varen relliscar més d'en cop i anaven plenaes de fang. (D'aixó no hi han fotos doncs vaig intentar protegir el colectiu ull amorós de l'aigua i el fang).
A midja tarda arribavem a Phnom Penh i tornava a sortir el sol. Va ser un día preciós a pesar de la tormenta.
Al vespre varem fer un sopar la Samnang, Vatey i jo al xino de costum, el Xiao-Xiao. (barbacoa de llagostins, peix salat i a la brassa, cranc amb vermicelis, nodels amb badella i verdures semblants als espinacs fregides amb all. Per postres uns talls de sindria. Definitivament, em sembla que aquesta vegada no m'aprimaré massa!. (23$... unes 2.300 ptas tot).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada